La prostitució abolició o reglamentació, es un debat històric que, de manera mes o menys cíclica i amb mes o menys intensitat es produeix i recurrentment de la mateixa forma decau. Un dels moments històrics en el que aquest debat te especial rellevància a Espanya va ser durant  la Segona República, es a dir, el període que va des del 14 d’ abril de 1931, fins el 18 de juliol del 1936, data en la que l’ exèrcit franquista dona el cop d’estat al govern de la República i comença la mal anomenada guerra civil espanyola.

Una de les mesures que es van adoptar sobre la prostitució va ser suprimir el Real Patronato para la Represión de la Trata de Blancas y la lucha antivenérea l’1 de juliol de 1931, amb nomes dos mesos de proclamada la República. Un Patronat  fundat el 1902 i estava sota la protecció de la reina regente María Cristina. Que actuava com casa d’ acollida i suposadament pretenia retirar les dones de la prostitució.

El gener de 1932 ja es produeix un dels debats sobre la prostitució més intensos de la historia del parlamentarisme espanyol. Debats que possiblement no s’han produït encara després de 40 anys de democràcia tot i que com sembla aquesta democràcia esta fonamentada en la defensa dels drets humans i suposadament també de les humanes.

Clara Campoamor, com a membre del Partit Radical, es pronuncia en el debat contra la reglamentació de la prostitució. Campoamor parlava de la prostitució com un “vici” o d’ una “xacra social” i acusava a l’ Estat de proporcionar a través dels dispensaris mèdics els “carnets” en els que es certificava que la prostituta que ho tenia era una “sana probable” sense cap mes informació si era major d’edat  o no, venia a dir que no era un dret per les prostitutes, mes haviat una tranquil·litat pels prostituïdors.

El 28 de juny de 1935, totes les forces polítiques de la Cambra acorden la abolició de la prostitució reglamentada. El decret que suprimia tota reglamentació oficial sobre la prostitució establia en el seu article primer que la prostitució era considerada “un modo de vida no lícito”. El 1936 hi ha el cop d’estat feixista, la resta es ben coneguda.

Han passat 86 anys, encara no s’ha produït un debat similar, opinions per tots els gustos. Es urgent situar la prostitució com un fet polític, cal saber on som per saber què fer. Si es situa  fora del terreny polític es classifica com una elecció personal i es quan ens permet mirat cap un altre costat. La prostitució i l’ús de les dones per part dels homes és una qüestió política, igual com abolir la violència masclista en general.

El neoliberalisme es una carta blanca a l’explotació, es una corrent que no només s’està produint a Europa, també a tot el món, es basa en l’economia de lliure mercat, l’autoregulació de mercats, el comerç entre països. Però és una corrent que no reconeix les condicionants entre països pobres i països rics. És la ‘Globalització de mercats’. Les dones tractades com un producte d’aquest mercat.

Posicionaments molts, massa enfrontats, en aquell moment i ara també. El que potser va sent hora de prendre  decisions. Ens preguntem quan tindrem aquest debat, quan començarem a tenir les coses clares, fins quan estarem disposades a sustentat  la cultura de la prostitució perquè és una cultura de domini i de privilegi per als prostituïdors.

AIO.cat- Associació per la Igualtat i la Recerca

Membre de la plataforma catalana de suport al Lobby de Dones